PAS DEL MITE AL LOGOS

PAS DEL MITE AL LOGOS

Per entrar en matèria us hem fet una breu descripció del significat d'aquesta entrada.
El significat de el pas del mite el logos, per alguns l'inici de la filosofia, es el pas d'explicacions o respostes tradicionals i arbitràries a explicacions lògiques i racionals, dit en altres paraules es el pas desconfiar en les narracions o explicacions imaginatives populars a observar i analitzar la natura tot intentant descobrir en ella les causes dels esdeveniments.Aquí us deixem alguns exemples:

Un exemple similar al pas del mite al logos són els Angelets de les Dents, ja que és una celebració que fa feliços a molts nens. Quan em van explicar que realment no existia, sinó que éren els pares, em vaig deprimir molt, ja que m’ havia cregut durant molt anys aquesta mentida. Em vaig sentir decebuda i enganyada però, al ser petita, de seguida vaig treure importància a la mentida. Ara aquestes coses ja no ens les creiem, perquè ara tenim ús de la raó i hem deixat de ser tant inocents, ens hem adonat de que no tot el que et diu algú és veritat i que de vegades s’ha d’utilitzar el coneixement per descartar idees que són mentida.

JÚLIA VIÑALS

Per mi, el pas del mite al logos és l'època , segons la persona més o menys temps, en que tothom et comença a considerar prou gran com per no amagar-te o intentar-te camuflar els problemes o coses dolentes. Tot i que és també el moment en que comences a fer-te present en les accions importants o quan ja no importa si escoltes una conversa del dia a dia dels adults. Et comences a interessar per el que hi ha més allà de la teva vida i veus que no tot són els pares i les amigues i que no tot és perfecte.

CINTA SERRAS

Un exemple de experiència que reflecteixi el pas del mite al logos, és el caga tió, quan encara no sabia la veritat, no vaig pensar en un principi, que era impossible que un tronc de fusta pogués treure regals si li havies donat de menjar. Era un fet màgic que feia que els dies de nadal també ho fossin. Sempre anàvem a casa els avis i amb tots els cosins , anàvem al lavabo a cantar cançons de nadal, i finalment quan ens avisaven sortíem i picàvem el tió amb tota la il·lusió, seguidament miràvem els regals que havia cagat, i així fins que el tió ja no treia res.

Més endavant , ho vaig descobrir, degut a que alguns companys ho deien a la classe. Al principi no m’ho creia , fins que els meus pares quan ja era suficient gran per saber-ho, m’ho van afirmar,i em vaig desil·lusionar molt, però alhora vaig començar a pensar amb lògica, que el caga tió no podia ni menjar, ni donar regals.

MARIA CORTADA

Quan ets petit la gent gran t'explica histories, mites. Per que des del meu punt de vista tinguis una “creença”en la màgia, que a mida que creixes s'esvaeix , el principi t'enfades, com en el meu cas, però després ho agraeixes, ja que solament així podies creure en algú que no era real.

En el meu cas posaré com a exemple quan vaig descobrir que l'home del sac no existia.

Els meus pares sempre quan era petita em deien que no em m'allunyes molt d'ells perquè sinó un home amb un sac m'agafaria i no els tornaria a veure. En aquell moment m'ho vaig creure i sempre anava enganxada a un dels meus pares i era dels dos millor, em sentia més protegida.

Quan anava pel carrer i veia a joves anant sols , sense els seus pares el hi preguntava per que ells no tenien por de que l'home del sac se'ls endugués. Ells sempre em deien que era perquè ja eren massa grans per l'home del sac que solament agafava els nens petits com jo. A mesura que creixia vaig començar a pensar que allò no podia ser real per que no havia sortit cap noticia de l'home del sac.

Els set anys els hi vaig preguntar els meus pares si ja era prou gran per que l'home del sac m'agafés ells em van dir que l'home del sac no existia però tots els pares els hi deien això els seus fills per tal de que no es separessin d'ells al carrer i d'una certa manera sentir que els seus fills tenen la protecció d'ells en tot moment i que estan allà per qualsevol cosa.

Quan m'ho van dir em vaig enfadar amb ells perquè no tenien dret a espantar-me d'aquella manera però ara ho entenc solament em volien protegir de certa manera del món on vivim amb tots els perills que comporta viure-hi.

XÈNIA PLA

En infància tenim una vista del món molt diferent, ja sigui perquè som petits i creiem que tot és com les pel·lìcules i un factor que ho produeix són els pares que sobre protegeixen els fills, però quan et vas fent gran que els pares ja no sobre protegeixen tant i la ment ha madurat i a poc a poc descobrim el món que vivim amb el bo i el dolent.

MARIONA BOTER