BIOGRAFIES DELS FILÒSOFS
Per començar a
presentar-vos la nostra visió sobre el món de la filosofia us volem
introduir alguns filòsofs importants, que han estat presents durant
la història de la filosofia.
NIETZSCHE
Va
néixer a Röcken (l'Alemanya actual) 1844 i vamorir a Weimar,1900.
Filòsof alemany, nacionalitzat suís. El seu avi i el seu pare van
ser pastors protestants, per la qual cosa es va educar en un ambient
religiós. Després d'estudiar filologia clàssica a les
universitats de Bonn i Leipzig, als vint anys va obtenir la càtedra
extraordinària de la Universitat de Basilea; pocs anys després,
però, va abandonar la docència, decebut per l'academicisme
universitari. En la seva joventut va ser amic de Richard Wagner, per
qui sentia una profunda admiració, encara que més tard trencaria
la seva relació amb ell.
La
vida del filòsof va anar tornant-se cada vegada més retirada i
amarga a mesura que avançava en edat i s'accentuaven els símptomes
de la seva malaltia, la sífilis. En 1882 va pretendre en matrimoni
a la poetessa Lou Andreas Salomé, per qui va ser rebutjat, després
d'això es va recloure definitivament en el seu treball. Si bé
actualment es reconeix el valor dels seus textos amb independència
de la seva turmentada biografia, durant algun temps la crítica va
atribuir el to corrosiu dels seus escrits a la malaltia que patia
des de jove i que va acabar per ocasionar-li la bogeria.
Els
últims onze anys de la seva vida els va passar reclòs, primer en
un centre de Basilea i més tard en un altre de Naumburg, encara que
avui és evident que el seu tancament va ser provocat pel
desconeixement de la veritable naturalesa de la seva malaltia.
Després de la seva mort, la seva germana va manipular els seus
escrits, aproximant l'ideari del moviment nazi, que no va dubtar a
invocar com a aval de la seva ideologia, del conjunt de la seva obra
es desprèn, però, la distància que el separa d'ells.
Entre
les divisions que s'han proposat per a les obres de Nietzsche,
potser la més sincrètica sigui la que distingeix entre un primer
període de crítica de la cultura i un segon període de maduresa
en que les seves obres adquireixen un to més metafísic, alhora que
es tornen més aforístiques i hermètiques. Si el primer aspecte va
ser el que més impacte va causar en la seva època, la
interpretació posterior, a partir de Heidegger, s'ha fixat,
sobretot, en les seves últimes obres.
SÒCRATES
Sòcrates
es pensava que era un imaginació de Plató ja que ell escrivia molt
sobre ell, però ell mai havia deixat escrits o textos però després
es van trobar altres escrits de Aristòtil que afirmaven que
Sòcrates va existir, ell és definia com un mestre que nega tenir
disciplina. Al fet que no hi hagi molta informació de la vida dels
filòsof dificulta d'investigació d'aquests.
Segon
Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc i la seva mare
Fenàreta. Es va cassar amb Xantipa i van tenir tres fills amb ella,
el seu amic el criticava per abandonar els seus fillls.
L'any
399aC es presenta una acusació contra Sòcrates per tres motius, no
creia amb els déus grecs i va introduir nous déus , també se
l'acusa de ser un sofista. El tribunal estava format per 500
ciutadans van sortir 360 vots a favor de matar-lo els seus amics van
dir-li que fugís de la cel·la on estava tancat però ell no ho va
acceptar i va beure la cicuta que el va porta a la mort amb 70 anys.
DESCARTES
Descartes
va néixer el 31 de març de 1596 a La Haye, França. Pertanyia a
una família de la baixa noblesa, sent el seu pare, Joachin
Descartes, Conseller al Parlament de Bretanya. Posteriorment farà
els seus estudis en el col·legi dels jesuïtes de la Flèche, fins
als setze anys, estudiant després Dret a la Universitat de
Poitiers. Segons la pròpia confessió de Descartes, tant en el
Discurs del mètode com en les Meditacions, els ensenyaments del
col·legi li van decebre, a causa de les nombroses llacunes que
presentaven els sabers rebuts, a excepció de les matemàtiques, on
veia la possibilitat de trobar un veritable saber.
Aquesta mostra
d'escepticisme, que Descartes presenta com un tret personal és una
característica del pensament de finals del segle XVI i principis
del XVII. Acabats els seus estudis Descartes comença un període de
viatges, apartant-se de les aules, convençut de no poder trobar en
elles el veritable saber.
Després dels seus estudis opta per la
carrera de les armes i s'allista a l’exèrcit d’Holanda l’any
1618, Allà va conèixer a un jove científic, Isaac *Beeckman, per
qui escriu petits treballs de física, com "la pressió de
l'aigua en un got" i "la caiguda d'una pedra en el buit”.
Durant diversos anys mantenen una intensa i estreta amistat.
La
nit del 10 de novembre de 1619 té tres somnis successius que
interpreta com un missatge del cel per consagrar-se a la seva missió
filosòfica. Aquests somnis estarien a la base de la seva
determinació de dedicar-se a la filosofia, i contindrien ja la idea
de la possibilitat de fonamentar amb certesa el coneixement i, amb
això, reconstruir l'edifici del saber sobre fonaments ferms i
assegurances. De 1620 a 1628 viatja a través d'Europa, residint a
París entre els anys 1625-28, Durant aquest període s'exercita en
el seu mètode, s'allibera dels prejudicis, acumula experiències i
elabora múltiples treballs descobrint especialment en 1626 la llei
de refracció dels rajos lluminosos. També en aquesta època
redacta les "Regles per a l'adreça de l'esperit", obra
inacabada que exposa l'essencial del seu mètode.
En 1628 es
retira a Holanda per treballar en pau. Romandrà allà vint anys
completament ocupat en la seva tasca filosòfica.
Per
difondre la seva doctrina publica resums de la seva física,
precedits per un prefaci. És el famós "Discurs del mètode",
seguit de "La Diòptrica", els "Meteors" i "La
Geometria", que només són assajos d'aquest mètode. L'èxit
li condueix a dedicar-se completament a la filosofia. Publica en
1641, en llatí, la "Meditacions sobre la filosofia primera",
més coneguda com Les Meditacions metafísiques, que sotmet
prèviament als grans esperits de l'època (Mersenne, Gassendi,
Arnauld, Hobbes...).
En 1644 publicà en llatí els
"Principis de la filosofia". La publicació d'aquestes
obres li proporciona a Descartes el reconeixement públic, però
també és la causa de nombroses disputes.
La seva fama li valdrà
l'atenció de la reina Cristina de Suècia. És convidat per ella al
febrer de 1649 perquè li introdueixi en la seva filosofia.
Descartes va partir el setembre d’aquell mateix any cap a Suècia.
Descartes, de salut fràgil, mor d'una pneumònia a Estocolm l'11 de
febrer de 1650 a l'edat de 53 anys.
SIGMUND
FREUD
Freiberg,6
de maig de 1856- Londres, 23 de setembre de 1939)
Sigismund
Schlomo Freud va néixer a Freiberg(República txeca) va ser un
neuròleg austríac.
Els
primera anys de Freud són poc conegut ja que va destruir els seus
escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de
nou al 1907.A més, els seus escrits posteriors varen ser protegits
acuradament als Arxius de Sigismund Freud, als que només tenia
accés Ernest Jones ( el seu biògraf oficial) i uns pocs membres
del cercle proper a la psicoanàlisi.
Quan
encara era un nen la seva família es traslladà a Viena.
Freud
va ingressar a la universitat de Viena coma estudiant de medicina.
Era un estudiant poc convencional però brillant, va ser assistent
del professor I.Brüke a l’institut de fisiologia de Viena entre
1876 i 1882.
El
1881 es va graduar com a mèdic. Freud va treballar sota l’adreça
de Theodor Meynert a l’Hospital General de Viena entre els anys
1883 i 1885. Com a investigador metge, Freud va ser pioner en
proposar l’ús terapèutic de la cocaïna com a estimulant i
analgèsic.
Entre
1884 i 1887 va escriure molts articles sobre les propietats
d’aquesta droga. Sobre la base de les experimentacions que ell
mateix realitzà en el laboratori de neuroanatomia del notable
patòleg austríac i especialista en histologia Salomon Sticker, va
aconseguir demostrar les propietats de la cocaïna com a anestèsic
local.
El
1886, Freud es va casar amb Martha Bernays i va obrir una clínica
privada especialitzada en desordres nerviosos.
Es
va interessar en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar
els malalts mentals.
Més
tard abandonà la hipnosi en favor de l’<< associació
lliure>> i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que
actualment es coneix com <<la cura de la parla>>.
Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la
psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors
s’anomenava histèria( actualment es podria anomenar trastorn de
conversió9 i en la neurosi ( actualment reclassificada en diferents
denominacions, segons la nosologia psicoanalítica)
El
1899 es va publicar la que és considerada com la seva obra més
important i influent, La interpretació dels somnis, inaugurant una
nova disciplina i manera d’entendre a l’home, el psicoanàlisi.
Després d’alguns anys d’aïllament personal i professional a
causa de la incomprensió i indignació que en general les seves
teories i idees van provocar, va començar a formar-se un grup
d’adeptes entorn a ell, el germen del futur moviment
psicoanalític. Les seves idees van començar a interessar cada
vegada més al gran públic i es van anar divulgant malgrat la gran
resistència que suscitaven.
El
primer reconeixement oficial com a creador del psicoanàlisi va ser
en 1902 en rebre el nomenament imperial com a professor
extraordinari.
Sigmund
Freud es considerat el”pare de la psicoanàlisi” no obstant
això, en l’actualitat, les seves teories són motiu de
controvèrsia per molts investigadors contemporanis.
La
teoria de Freud va fer canviar la manera d’enfocar certes
malalties. La seva aportació a la psicologia, a l’aspecte
inconscient de la vida psíquica són múltiples, i inclouen estudis
sobre la neurosi,l’amnèsia, l’angoixa, la personalitat, el
desenvolupament psicosexual, els motius inconscients, etc.
Va
ser un dels primers, en l’era moderna a estudiar els somnis de
forma científica
Va
morir a Londres l’any 1939.
ARISTÒTIL
Aristòtil
va nèixer a Estagira, en Tracia, l’any 384-3 Ac, segons Diògenes
Laerci, qui ens diu que era fill de Nicòmac i Efestiada, i que el
seu pare exercia la medicina a la cort del rei Amintes (ll) de
Macedònia, “per causa de la medicina i per amistat”, el que
s’ha tractat d’associar amb el posterior interès naturalista
d’Aristòtil. Diògenes Laerci ens descriu a Aristòtil com “el
deixeble més legítim de Plató, i de veu balbucejant, que tenia
les cames primes i els ulls petits, que feia servir vestits
preciosos i anells, i que es tallava la barba i el pèl”.
L’any
367Ac , quan Aristòtil tenia 17 anys, el seu pare va morir i el seu
tutor Próxeno de Atarneo el va enviar a Atenes, per llavors un
important centre intel·lectual del món grec, perquè estudiés a
l’acadèmia de Platón. Allí va romandre per vint anys.
Després
de la mort de Plató en 347 aC, Aristòtil va deixar Atenes i va
viatjar a Atarneo ja Aso, a Àsia menor, on va viure per
aproximadament tres anys sota la protecció del seu amic i antic
company de l’acadèmia,Hermias, qui era governador de la ciutat.
Quan
Hermias va ser assesinat,Aristòtil va viatjar a la ciutat de
Mitilene, a l’illa de Lesbos, on va romandre per dos anys. Allà
va continuar amb les seves investigacions al costat de Teofrast,
nadiu de Lesbos,enfocant-se en zoologia i biologia marina. Es va
casar amb Pythias, la neboda de Hermias, amb qui va tenir una filla
del mateix nombre.
En
343 aC , el rei Filip ll de Macedònia va convocar a Aristòtil
perquè fos tutor del seu fill de 13 anys, que més tard seria
conegut com Alexandre el Magne.Aristòtil va viatjar llavors a
Pella, per llavors la capital de l’imperi macedoni, i va ensenyar
a Alejandro durant, almenys,dos anys , fins que va iniciar la seva
carrera militar.
En
335 aC, Aristòtil va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia
escola, el Liceu. A diferència de l’Acadèmia, el liceu no era
una escola privada i moltes de les classes eren públiques i
gratuïtes. Al llarg de la seva vida Aristòtil, va reunir una
biblioteca i una quantitat de seguidors i investigadors, coneguts
com els peripatètics. La majoria de les tasques d’Aristòtil que
es conserven, són d’aquest període.
Quan
Alexandre va morir, l’any 323aC, es probable que Atenes es tornés
un lloc incòmode per els macedonis, especialment pels qui tenien
les connexions d’Aristòtil. Després de dir que no hi havia cap
raó per deixar que Atenes pequi dos cops contra la filosofia,
Aristòtil va deixar la ciutat i viatjà a Calcis, a l’illa de
Eubea, on va morir l’any següent, 322 aC per causes naturals.
NIETZSCHE
Va
néixer a Röcken (l'Alemanya actual) 1844 i vamorir a Weimar,1900.
Filòsof alemany, nacionalitzat suís. El seu avi i el seu pare van
ser pastors protestants, per la qual cosa es va educar en un ambient
religiós. Després d'estudiar filologia clàssica a les
universitats de Bonn i Leipzig, als vint anys va obtenir la càtedra
extraordinària de la Universitat de Basilea; pocs anys després,
però, va abandonar la docència, decebut per l'academicisme
universitari. En la seva joventut va ser amic de Richard Wagner, per
qui sentia una profunda admiració, encara que més tard trencaria
la seva relació amb ell.
La
vida del filòsof va anar tornant-se cada vegada més retirada i
amarga a mesura que avançava en edat i s'accentuaven els símptomes
de la seva malaltia, la sífilis. En 1882 va pretendre en matrimoni
a la poetessa Lou Andreas Salomé, per qui va ser rebutjat, després
d'això es va recloure definitivament en el seu treball. Si bé
actualment es reconeix el valor dels seus textos amb independència
de la seva turmentada biografia, durant algun temps la crítica va
atribuir el to corrosiu dels seus escrits a la malaltia que patia
des de jove i que va acabar per ocasionar-li la bogeria.
Els
últims onze anys de la seva vida els va passar reclòs, primer en
un centre de Basilea i més tard en un altre de Naumburg, encara que
avui és evident que el seu tancament va ser provocat pel
desconeixement de la veritable naturalesa de la seva malaltia.
Després de la seva mort, la seva germana va manipular els seus
escrits, aproximant l'ideari del moviment nazi, que no va dubtar a
invocar com a aval de la seva ideologia, del conjunt de la seva obra
es desprèn, però, la distància que el separa d'ells.
Entre
les divisions que s'han proposat per a les obres de Nietzsche,
potser la més sincrètica sigui la que distingeix entre un primer
període de crítica de la cultura i un segon període de maduresa
en que les seves obres adquireixen un to més metafísic, alhora que
es tornen més aforístiques i hermètiques. Si el primer aspecte va
ser el que més impacte va causar en la seva època, la
interpretació posterior, a partir de Heidegger, s'ha fixat,
sobretot, en les seves últimes obres.
SÒCRATES
Sòcrates
es pensava que era un imaginació de Plató ja que ell escrivia molt
sobre ell, però ell mai havia deixat escrits o textos però després
es van trobar altres escrits de Aristòtil que afirmaven que
Sòcrates va existir, ell és definia com un mestre que nega tenir
disciplina. Al fet que no hi hagi molta informació de la vida dels
filòsof dificulta d'investigació d'aquests.
Segon
Plató, el pare de Sòcrates va ser Sofronisc i la seva mare
Fenàreta. Es va cassar amb Xantipa i van tenir tres fills amb ella,
el seu amic el criticava per abandonar els seus fillls.
L'any
399aC es presenta una acusació contra Sòcrates per tres motius, no
creia amb els déus grecs i va introduir nous déus , també se
l'acusa de ser un sofista. El tribunal estava format per 500
ciutadans van sortir 360 vots a favor de matar-lo els seus amics van
dir-li que fugís de la cel·la on estava tancat però ell no ho va
acceptar i va beure la cicuta que el va porta a la mort amb 70 anys.
DESCARTES
Descartes
va néixer el 31 de març de 1596 a La Haye, França. Pertanyia a
una família de la baixa noblesa, sent el seu pare, Joachin
Descartes, Conseller al Parlament de Bretanya. Posteriorment farà
els seus estudis en el col·legi dels jesuïtes de la Flèche, fins
als setze anys, estudiant després Dret a la Universitat de
Poitiers. Segons la pròpia confessió de Descartes, tant en el
Discurs del mètode com en les Meditacions, els ensenyaments del
col·legi li van decebre, a causa de les nombroses llacunes que
presentaven els sabers rebuts, a excepció de les matemàtiques, on
veia la possibilitat de trobar un veritable saber.
Aquesta mostra
d'escepticisme, que Descartes presenta com un tret personal és una
característica del pensament de finals del segle XVI i principis
del XVII. Acabats els seus estudis Descartes comença un període de
viatges, apartant-se de les aules, convençut de no poder trobar en
elles el veritable saber.
Després dels seus estudis opta per la
carrera de les armes i s'allista a l’exèrcit d’Holanda l’any
1618, Allà va conèixer a un jove científic, Isaac *Beeckman, per
qui escriu petits treballs de física, com "la pressió de
l'aigua en un got" i "la caiguda d'una pedra en el buit”.
Durant diversos anys mantenen una intensa i estreta amistat.
La
nit del 10 de novembre de 1619 té tres somnis successius que
interpreta com un missatge del cel per consagrar-se a la seva missió
filosòfica. Aquests somnis estarien a la base de la seva
determinació de dedicar-se a la filosofia, i contindrien ja la idea
de la possibilitat de fonamentar amb certesa el coneixement i, amb
això, reconstruir l'edifici del saber sobre fonaments ferms i
assegurances. De 1620 a 1628 viatja a través d'Europa, residint a
París entre els anys 1625-28, Durant aquest període s'exercita en
el seu mètode, s'allibera dels prejudicis, acumula experiències i
elabora múltiples treballs descobrint especialment en 1626 la llei
de refracció dels rajos lluminosos. També en aquesta època
redacta les "Regles per a l'adreça de l'esperit", obra
inacabada que exposa l'essencial del seu mètode.
En 1628 es
retira a Holanda per treballar en pau. Romandrà allà vint anys
completament ocupat en la seva tasca filosòfica.
Per
difondre la seva doctrina publica resums de la seva física,
precedits per un prefaci. És el famós "Discurs del mètode",
seguit de "La Diòptrica", els "Meteors" i "La
Geometria", que només són assajos d'aquest mètode. L'èxit
li condueix a dedicar-se completament a la filosofia. Publica en
1641, en llatí, la "Meditacions sobre la filosofia primera",
més coneguda com Les Meditacions metafísiques, que sotmet
prèviament als grans esperits de l'època (Mersenne, Gassendi,
Arnauld, Hobbes...).
En 1644 publicà en llatí els
"Principis de la filosofia". La publicació d'aquestes
obres li proporciona a Descartes el reconeixement públic, però
també és la causa de nombroses disputes.
La seva fama li valdrà
l'atenció de la reina Cristina de Suècia. És convidat per ella al
febrer de 1649 perquè li introdueixi en la seva filosofia.
Descartes va partir el setembre d’aquell mateix any cap a Suècia.
Descartes, de salut fràgil, mor d'una pneumònia a Estocolm l'11 de
febrer de 1650 a l'edat de 53 anys.
SIGMUND
FREUD
Freiberg,6
de maig de 1856- Londres, 23 de setembre de 1939)
Sigismund
Schlomo Freud va néixer a Freiberg(República txeca) va ser un
neuròleg austríac.
Els
primera anys de Freud són poc conegut ja que va destruir els seus
escrits personals en dues ocasions, la primera vegada al 1885 i de
nou al 1907.A més, els seus escrits posteriors varen ser protegits
acuradament als Arxius de Sigismund Freud, als que només tenia
accés Ernest Jones ( el seu biògraf oficial) i uns pocs membres
del cercle proper a la psicoanàlisi.
Quan
encara era un nen la seva família es traslladà a Viena.
Freud
va ingressar a la universitat de Viena coma estudiant de medicina.
Era un estudiant poc convencional però brillant, va ser assistent
del professor I.Brüke a l’institut de fisiologia de Viena entre
1876 i 1882.
El
1881 es va graduar com a mèdic. Freud va treballar sota l’adreça
de Theodor Meynert a l’Hospital General de Viena entre els anys
1883 i 1885. Com a investigador metge, Freud va ser pioner en
proposar l’ús terapèutic de la cocaïna com a estimulant i
analgèsic.
Entre
1884 i 1887 va escriure molts articles sobre les propietats
d’aquesta droga. Sobre la base de les experimentacions que ell
mateix realitzà en el laboratori de neuroanatomia del notable
patòleg austríac i especialista en histologia Salomon Sticker, va
aconseguir demostrar les propietats de la cocaïna com a anestèsic
local.
El
1886, Freud es va casar amb Martha Bernays i va obrir una clínica
privada especialitzada en desordres nerviosos.
Es
va interessar en la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar
els malalts mentals.
Més
tard abandonà la hipnosi en favor de l’<< associació
lliure>> i l’anàlisi dels somnis per desenvolupar el que
actualment es coneix com <<la cura de la parla>>.
Aquests elements esdevingueren el punt de partida de la
psicoanàlisi. Freud es va interessar especialment en el que llavors
s’anomenava histèria( actualment es podria anomenar trastorn de
conversió9 i en la neurosi ( actualment reclassificada en diferents
denominacions, segons la nosologia psicoanalítica)
El
1899 es va publicar la que és considerada com la seva obra més
important i influent, La interpretació dels somnis, inaugurant una
nova disciplina i manera d’entendre a l’home, el psicoanàlisi.
Després d’alguns anys d’aïllament personal i professional a
causa de la incomprensió i indignació que en general les seves
teories i idees van provocar, va començar a formar-se un grup
d’adeptes entorn a ell, el germen del futur moviment
psicoanalític. Les seves idees van començar a interessar cada
vegada més al gran públic i es van anar divulgant malgrat la gran
resistència que suscitaven.
El
primer reconeixement oficial com a creador del psicoanàlisi va ser
en 1902 en rebre el nomenament imperial com a professor
extraordinari.
Sigmund
Freud es considerat el”pare de la psicoanàlisi” no obstant
això, en l’actualitat, les seves teories són motiu de
controvèrsia per molts investigadors contemporanis.
La
teoria de Freud va fer canviar la manera d’enfocar certes
malalties. La seva aportació a la psicologia, a l’aspecte
inconscient de la vida psíquica són múltiples, i inclouen estudis
sobre la neurosi,l’amnèsia, l’angoixa, la personalitat, el
desenvolupament psicosexual, els motius inconscients, etc.
Va
ser un dels primers, en l’era moderna a estudiar els somnis de
forma científica
Va
morir a Londres l’any 1939.
ARISTÒTIL
Aristòtil
va nèixer a Estagira, en Tracia, l’any 384-3 Ac, segons Diògenes
Laerci, qui ens diu que era fill de Nicòmac i Efestiada, i que el
seu pare exercia la medicina a la cort del rei Amintes (ll) de
Macedònia, “per causa de la medicina i per amistat”, el que
s’ha tractat d’associar amb el posterior interès naturalista
d’Aristòtil. Diògenes Laerci ens descriu a Aristòtil com “el
deixeble més legítim de Plató, i de veu balbucejant, que tenia
les cames primes i els ulls petits, que feia servir vestits
preciosos i anells, i que es tallava la barba i el pèl”.
L’any
367Ac , quan Aristòtil tenia 17 anys, el seu pare va morir i el seu
tutor Próxeno de Atarneo el va enviar a Atenes, per llavors un
important centre intel·lectual del món grec, perquè estudiés a
l’acadèmia de Platón. Allí va romandre per vint anys.
Després
de la mort de Plató en 347 aC, Aristòtil va deixar Atenes i va
viatjar a Atarneo ja Aso, a Àsia menor, on va viure per
aproximadament tres anys sota la protecció del seu amic i antic
company de l’acadèmia,Hermias, qui era governador de la ciutat.
Quan
Hermias va ser assesinat,Aristòtil va viatjar a la ciutat de
Mitilene, a l’illa de Lesbos, on va romandre per dos anys. Allà
va continuar amb les seves investigacions al costat de Teofrast,
nadiu de Lesbos,enfocant-se en zoologia i biologia marina. Es va
casar amb Pythias, la neboda de Hermias, amb qui va tenir una filla
del mateix nombre.
En
343 aC , el rei Filip ll de Macedònia va convocar a Aristòtil
perquè fos tutor del seu fill de 13 anys, que més tard seria
conegut com Alexandre el Magne.Aristòtil va viatjar llavors a
Pella, per llavors la capital de l’imperi macedoni, i va ensenyar
a Alejandro durant, almenys,dos anys , fins que va iniciar la seva
carrera militar.
En
335 aC, Aristòtil va tornar a Atenes i va fundar la seva pròpia
escola, el Liceu. A diferència de l’Acadèmia, el liceu no era
una escola privada i moltes de les classes eren públiques i
gratuïtes. Al llarg de la seva vida Aristòtil, va reunir una
biblioteca i una quantitat de seguidors i investigadors, coneguts
com els peripatètics. La majoria de les tasques d’Aristòtil que
es conserven, són d’aquest període.
Quan
Alexandre va morir, l’any 323aC, es probable que Atenes es tornés
un lloc incòmode per els macedonis, especialment pels qui tenien
les connexions d’Aristòtil. Després de dir que no hi havia cap
raó per deixar que Atenes pequi dos cops contra la filosofia,
Aristòtil va deixar la ciutat i viatjà a Calcis, a l’illa de
Eubea, on va morir l’any següent, 322 aC per causes naturals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario